El Joc de la Cultura/ La Cultura del Joc
El joc és més vell que la cultura, afirmava Johan Huizinga en el seu Conegut Homo Ludens* (1937). Els cadells de gos en els seus prematurs jocs de combat o d'instrucció a la caça, on es regalen falces mossegades, grunyeixen com salvatges, o persegueixen tota mena d'insectes, poden provar que el joc no necessita de la cultura i, que en tot cas precedeix aquesta. Huizinga escrivia que "la cultura en les seves fases primordials 'es juga'. No sorgeix del joc, […] sinó que es desenvolupa en el joc i com a joc." (ib, pàg 295)
En el que l'oci i la seva seva negació -el negoci- distancien d'entrada, és en la seva utilitat i les seves fites. Mentre el negoci ha de proporcionar uns resultats i és quelcom necessari, obligatori, l'oci gaudeix del seu propi cosmos en el qual tot guany o derrota s'enclausa, declarant-se tot irrellevant més enllà dels seus límits. Gràcies a les qualitats del joc, tenen en ell cabuda absolutament totes les formes d'entrenament, de pràctica, d'aprenentatge, d'empoderament, d'entreteniment i en fí, de llibertat. Diria que a tots ens sobren els exemples: jocs de taula, de màgia, de punteria, esports, performances,…
Les regles arbitràries del joc són absolutes i imperioses, saltar-se-les (fer trampes) significa fallar, però negar-les és destruir l'imaginari creat, és deixar de jugar.
Cal apuntar que quan el joc perd la seva escència d'autonomia única i singular, de cosmos, es nega a sí mateix, es torna en negoci, esdevenint una necessitat en detriment de la llibertat.
Un món desencantat de futur, incrédul d'utopies, necessita del joc ja no per evadir-se del pes de les responsabilitats i obligacions, sinó per començar a construir sentit més enllà d'aquestes; el necessita, per provar, arriscar, confiar, fallar, organitzar, lluitar, perdre, guanyar,… En fí, jugar.
*Johan Huizinga, Homo Ludens, Alianza Ed. 1998
guim camps parera
dimecres, 31 de març del 2010
Pierre Rabhi. El canto de la tierra.
Sobre el agua:
[…] Fijaos como la mirada y el alma reposan ante un río, un lago o incluso un simple estanque. El agua es energía, es la sangre de la tierra. […]
[…] Incluso en mi desierto teníamos agua para beber, agua que era al mismo tiempo el símblo de la vida, sobre todo en el desierto. Cuanto más escasa es, más os dais cuenta de su valor. Para mí, hijo del oasis, el agua es sagrada y sufro realmente cuando veo que es profanada, contaminada, derrochada… […]
[…] El agua, que era símbolo de libertad ha habido que domesticarla y, para ello, apartarla de su vocación primera. […]
Pierre Rabhi. El canto de la tierra.
[…] Fijaos como la mirada y el alma reposan ante un río, un lago o incluso un simple estanque. El agua es energía, es la sangre de la tierra. […]
[…] Incluso en mi desierto teníamos agua para beber, agua que era al mismo tiempo el símblo de la vida, sobre todo en el desierto. Cuanto más escasa es, más os dais cuenta de su valor. Para mí, hijo del oasis, el agua es sagrada y sufro realmente cuando veo que es profanada, contaminada, derrochada… […]
[…] El agua, que era símbolo de libertad ha habido que domesticarla y, para ello, apartarla de su vocación primera. […]
Pierre Rabhi. El canto de la tierra.
dimarts, 23 de març del 2010
dilluns, 22 de març del 2010
Taller "CÀMERES DE TERRA" // SESSIÓ 1
La primera sessió del Taller Càmeres de Terra tindrà lloc el proper dilluns 22 de març a les 17h al taller de Ceràmica del Centre Cultural la Mercè (Pujada de la Mercé 12 de Girona) i comptarà amb la presència de l’artista Alfonso Borragán i de Provi Casals, professora de ceràmica de l’EMA. Ambdós explicaran el funcionament del taller i els objectius de la seva col·laboració.
Aquest mateix dia es procedirà al cobrament de les taxes d’inscripció, així que us demanaríem que, si pot ser, portéssiu, la quantitat de diners justa.
Moltes gràcies per endavant!
L'equip del Bòlit
Més informació:
http://www.bolit.cat/cat/properament/paisatge/activitats_integrades.html
Inscripcions:
info@bolit.cat / 972 427 627
Taller "CÀMERES DE TERRA" d'Alfonso Borragán
Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona us convida a participar al taller Càmeres de Terra dirigit per l'artista càntabre Alfonso Borragán amb la col•laboració de Provi Casals, professora de ceràmica de l'Escola Municipal d'Art al Centre Cultural la Mercé, que tindrà lloc en diferents dies dels mesos de març i abril als voltants del riu Ter.
L'artista proposa una particular pràctica de l'art en el paisatge basada en la creació col•laborativa, el contacte amb l'entorn i la creativitat a través la vivència del riu, extraient-ne les seves imatges ocultes. El taller inclourà jocs amb elements com l'argila, l'aigua, les pedres o els arbres, i culminarà amb la construcció i cocció de càmeres d'argila (raku) que es llançaran al riu per tal de capturar les seves imatges.
Els resultats de l'activitat es presentaran a l'exposició Paisatge? que tindrà lloc del 6 de maig al 29 d'agost al Bòlit-La Rambla i a partir del 10 de juny al Bòlit-Sant Nicolau.
Aquest taller està adreçat a interessats en el món artístic, la fotografia o l'entorn natural; i, sobretot, a qualsevol persona que vulgui conèixer i participar en el processos creatiu de l'artista.
Els participants han de portar equip de muntanya que es pugui mullar, botes, motxilla i alguna cosa de menjar i beure i, quan sigui necessari, equip per dormir.
El preu del curs és de 15 euros.
Més informació:
http://www.bolit.cat/cat/properament/paisatge/activitats_integrades.html
Inscripcions:
info@bolit.cat / 972 427 627
Lloc: riu Ter / Taller de Ceràmica del Centre Cultural la Mercè
Dirigit per: Alfonso Borragán
Preu: 15 euros
Horari:
Presentació taller: 22/03/2010
Taller: 9-10-11-22/04/2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)